La paraula en l’exposició està present amb diversos accents, a vegades pot ser la veu d’un personatge, altres moments una senzilla didascàlia, i en altres, un argument. D’aquesta manera els textos tenen una funció narrativa, alhora poètica i també dramàtica.
Leonid i el seu estimat papa
_Amunt, amunt! Més amunt!
_ No puc més, papa.
_ Sí que pots! Es clar que pots! Va Leonid, una mica més.
_ Ja?
_ No. Més, més amunt! No tinguis por. Ja et vigilo.
I el Leonid va arribar tan alt com el seu papa va voler, i quan va arribar, va caure i es va matar.
Idoia
Idoia va pujar al cotxe del seu pare i va esperar. Desprès va entrar el pare, la mare sempre tard, va entrar molt desprès. Idoia va esperar que les dos portes es tanquessin. Primer la del pare, més tard la de la mare, la mare sempre desprès. Idoia va esperar que el pare engegués el cotxe, però el cotxe no es va engegar, de un temps ençà havia començat a fallar. Idoia va espera i el cotxe, finalment, es va engegar. Va explotar.
+de+baves+al+sol+2+019.jpg){kind=small}
