terra a les sabates: collages

El segon grup està conformat per vuit collages , format DIN A-5, on la tècnica empleada és molt semblant a l’anterior, encara que en aquesta ocasió només es fan servir imatges fotogràfiques tretes de revistes. Aquest grup de collages, que es mostren acompanyats d’un relat, tracten el tema de la infantesa maltractada. Nens i adults, atrapats dins d’un marc, resten en una acció espectacular, inacabada, amb una consecució que, tot i que no la veiem desenvolupar-se davant dels nostres ulls, hi existeix.

les habitacions

L’habitació és l’espai de la intimitat,

el lloc on s’instal·la la personalitat de cadascú.

Hi ha una habitació per cada esdeveniment de la nostra vida,

i a cada una hem guardat

l’enyor de l’amor, la mort, fins i tot, l’oblit.

Les habitacions són instal·lacions, caixes de fusta d’aglomerat: un cub de 1,50 mtrs i dos ortoedres (paral·lelepípedes rectangulars) de 1,50 m d’alt i fons x 1,20 m d’amplada. Tots tres són collages transmutats en espais teatrals, habitacles que parlen de personatges que no fan, sinó que més aviat han desat, s’han desat, o s’han deixat desar. Un treball centrat en el món de la vellesa: la decadència física, l’aïllament, l’amor i la mort.

instal·lació 2: per què jo? per què a mi?

instal·lació 1: La caiguda de l'àngel

Lluny de voler reproduir la realitat, les habitacions són escenaris, ficcions que es tornen reals pel fet mateix d’existir. Móns que podrà visitar l’espectador, no amb la idea d’integrar vida i art, sinó, més aviat, per una pretensió de joc.

instal·lació 3: Verge, que no Maria, va morir la meva tia

So, llum, personatges, són el elements que hi juguen per conformar en cada habitació un ambient determinat, que apella directament a les emocions o, si més no, a l’impuls narratiu d’aquell que vulgui submergir-se.

la conferenciant - fotos

Esser present en aquell lloc,

en aquell moment,

amb la càmera enllestida,

disposat a disparar.

Amb una sèrie de quatre fotografies queda exposat un moment de la vida d’una dona gran, tancada entre reixes a un geriàtric de Caracas, Veneçuela, l’any 1991.

els relats

Les veus del desamor.

La paraula en l’exposició està present amb diversos accents, a vegades pot ser la veu d’un personatge, altres moments una senzilla didascàlia, i en altres, un argument. D’aquesta manera els textos tenen una funció narrativa, alhora poètica i també dramàtica.

Leonid i el seu estimat papa

_Amunt, amunt! Més amunt!

_ No puc més, papa.

_ Sí que pots! Es clar que pots! Va Leonid, una mica més.

_ Ja?

_ No. Més, més amunt! No tinguis por. Ja et vigilo.

I el Leonid va arribar tan alt com el seu papa va voler, i quan va arribar, va caure i es va matar.

Idoia

Idoia va pujar al cotxe del seu pare i va esperar. Desprès va entrar el pare, la mare sempre tard, va entrar molt desprès. Idoia va esperar que les dos portes es tanquessin. Primer la del pare, més tard la de la mare, la mare sempre desprès. Idoia va esperar que el pare engegués el cotxe, però el cotxe no es va engegar, de un temps ençà havia començat a fallar. Idoia va espera i el cotxe, finalment, es va engegar. Va explotar.

ingredients

plumas
papel
cartones (muchos)
cola
pintura
madera
tornillos
cuter
cinta de doble cara
revistas de supermercado
fotos viejas
fotos de revistas
ilustraciones de libros infantiles
la foto que me regaló la Marta
una jaula oxidada, olvidada cerca de un contenedor
selladora
pincel
regla de 50cm
una mesa muy larga
los encantes
un pie
mp4 (3)
goma de pegar (escolar)
periódicos
taladro
visagras
fotocopias
cajitas de cartón
lápiz
goma de borrar
bolsas de plástico
rotulador
foami
otro lápiz, porque el anterior seguro que lo he perdido
celo
miedo
intuición
coproducción
animación (en el alma y la voluntad)
ticket de tren a sabadell (tajeta integrada 2 zonas 1 mes x 3)
ticket de tren a granollers (mejor un bonotren)
parada de autobús dirección vallromana
saber esperar (creo que a esto le suelen llamar paz ciencia)
tijeras
amigos (de los muy buenos)
colirio
taller
almacén
sala de exposición
papel tapiz
brocha (gorda)
mi hijo
frutos secos
oxígeno
música
tiempo
un corazón (de pegatina)
lápices de colores
el suelo que piso
ropa manchada transformada en uniforme
cinta métrica
aguarrás
escudo de protección
papel de embalar
destornillador
acetato
cartulinas
hierro
y corrientes submarinas

baves al sol

L’essència de Baves al Sol és la d’una teatralitat desestructurada. Partint del concepte d’acció dramàtica, eix vertebrador de qualsevol obra o espectacle teatral, però, desmembrat. Llavors, paraula, espai, personatges i situacions son transformats en relats, habitacions, collages i fotografies, però mancats de la cohesió que els hi dona el temps. La qual cosa fa que resten com un cos teatral descompost.

1. Collages

On s’utilitza la unió de fotografies tretes de revistes i imatges tretes de llibres d’il·lustració infantil. Aquesta mescla pretén subratllar el grotesc en el temes tractats: el poder i la infantesa maltractada.

2. Habitacions

Un treball que versa sobre el món de la vellesa: la decadència física, la pèrdua de les facultats mentals, l’aïllament, l’amor i la mort.

3. Relats: les veus del desamor

La paraula està concebuda amb diversos accents. A vegades pot ser la veu d’un personatge,altres una senzilla didascàlia i en altres, un argument.

4. Fotografies

Una sèrie de quatre fotografies, anomenada La conferenciant, i que van ser fetes a un geriàtric de Caracas, Veneçuela, l’any 1991.