domingo, 21 de marzo de 2010

els relats

Les veus del desamor.



La paraula en l’exposició està present amb diversos accents, a vegades pot ser la veu d’un personatge, altres moments una senzilla didascàlia, i en altres, un argument. D’aquesta manera els textos tenen una funció narrativa, alhora poètica i també dramàtica.



Leonid i el seu estimat papa

_Amunt, amunt! Més amunt!

_ No puc més, papa.

_ Sí que pots! Es clar que pots! Va Leonid, una mica més.

_ Ja?

_ No. Més, més amunt! No tinguis por. Ja et vigilo.

I el Leonid va arribar tan alt com el seu papa va voler, i quan va arribar, va caure i es va matar.



Idoia

Idoia va pujar al cotxe del seu pare i va esperar. Desprès va entrar el pare, la mare sempre tard, va entrar molt desprès. Idoia va esperar que les dos portes es tanquessin. Primer la del pare, més tard la de la mare, la mare sempre desprès. Idoia va esperar que el pare engegués el cotxe, però el cotxe no es va engegar, de un temps ençà havia començat a fallar. Idoia va espera i el cotxe, finalment, es va engegar. Va explotar.


viernes, 12 de marzo de 2010

ingredients

plumas
papel
cartones (muchos)
cola
pintura
madera
tornillos
cuter
cinta de doble cara
revistas de supermercado
fotos viejas
fotos de revistas
ilustraciones de libros infantiles
la foto que me regaló la Marta
una jaula oxidada, olvidada cerca de un contenedor
selladora
pincel
regla de 50cm
una mesa muy larga
los encantes
un pie
mp4 (3)
goma de pegar (escolar)
periódicos
taladro
visagras
fotocopias
cajitas de cartón
lápiz
goma de borrar
bolsas de plástico
rotulador
foami
otro lápiz, porque el anterior seguro que lo he perdido
celo
miedo
intuición
coproducción
animación (en el alma y la voluntad)
ticket de tren a sabadell (tajeta integrada 2 zonas 1 mes x 3)
ticket de tren a granollers (mejor un bonotren)
parada de autobús dirección vallromana
saber esperar (creo que a esto le suelen llamar paz ciencia)
tijeras
amigos (de los muy buenos)
colirio
taller
almacén
sala de exposición
papel tapiz
brocha (gorda)
mi hijo
frutos secos
oxígeno
música
tiempo
un corazón (de pegatina)
lápices de colores
el suelo que piso
ropa manchada transformada en uniforme
cinta métrica
aguarrás
escudo de protección
papel de embalar
destornillador
acetato
cartulinas
hierro
y corrientes submarinas

jueves, 24 de diciembre de 2009

baves al sol

L’essència de Baves al Sol és la d’una teatralitat desestructurada. Partint del concepte d’acció dramàtica, eix vertebrador de qualsevol obra o espectacle teatral, però, desmembrat. Llavors, paraula, espai, personatges i situacions son transformats en relats, habitacions, collages i fotografies, però mancats de la cohesió que els hi dona el temps. La qual cosa fa que resten com un cos teatral descompost.



1. Collages

On s’utilitza la unió de fotografies tretes de revistes i imatges tretes de llibres d’il·lustració infantil. Aquesta mescla pretén subratllar el grotesc en el temes tractats: el poder i la infantesa maltractada.


2. Habitacions

Un treball que versa sobre el món de la vellesa: la decadència física, la pèrdua de les facultats mentals, l’aïllament, l’amor i la mort.


3. Relats: les veus del desamor

La paraula està concebuda amb diversos accents. A vegades pot ser la veu d’un personatge,altres una senzilla didascàlia i en altres, un argument.


4. Fotografies

Una sèrie de quatre fotografies, anomenada La conferenciant, i que van ser fetes a un geriàtric de Caracas, Veneçuela, l’any 1991.

sábado, 28 de noviembre de 2009

l'habitació

Tots tenim la nostra cambra, el lloc on ens despullem amb més comoditat. L’habitació és, al cap i la fi, l’espai de la intimitat, on s’instal·la la personalitat de cadascú. Ella ens defineix, ens diu qui som, o més aviat, qui hem segut.

L’habitació és habitacle, peça, estança, sala, cambra, dependència, dormitori, alcova, allotjament, residència, camarot, suite, cel·la. És un cubiculum, un cub, la possibilitat de ser un poema. És el lloc on es desa algú (alguna cosa), mentre no la fem servir.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

¡más madera!


Es como un libro abierto a la tercera dimensión.
La posibilidad de ser cubo. Un cubículo. Un poema.
Una soñada habitación.
Una frase que respira con tornillos
inclinada a la ternura
abarquillada por error.

lunes, 9 de noviembre de 2009

Baves al Sol



És una instal·lació pluridisciplinar


L'estic construint a l'estruch

Nau Sud

taller 2

Sabadell